Envellir no és una malaltia, sinó un procés natural que afecta tot l’organisme. El que sí és important és detectar els canvis a temps, perquè molts problemes que s’atribueixen a l’edat es poden tractar.
Quan un gos és sènior
Com a referència general, a partir dels 7 anys un gos entra en la fase sènior. Ara bé, els gossos petits solen envellir més tard, mentre que els de raça gran i gegant entren en aquesta etapa abans. Un Pastor Alemany de 7 anys i un Yorkshire de 7 anys no estan en el mateix punt de la vida.
Per això, més que l'edat, cal observar com es mou el gos, com dorm, com menja i com respon als estímuls de cada dia.
Canvis físics i de comportament
Els primers canvis solen ser visibles. El pèl del morro i dels ulls comença a blanquejar, el pelatge es torna més fi, perd brillantor i sembla més sec. La pell també perd elasticitat.
Els sentits són un altre punt clau. La vista i l’oïda poden empitjorar, i és freqüent que el gos reaccioni menys als estímuls. A més, el sistema immunitari es fa menys eficaç, de manera que el gos és més vulnerable a les infeccions.
Les articulacions també canvien. Pot costar-li pujar escales o saltar al sofà, i és habitual que es mogui més lentament o estigui rígid, sobretot després de descansar. Aquests signes solen indicar artrosi o problemes articulars i convé consultar-los amb el veterinari.
El caràcter també pot canviar. És normal que dormi més i que tingui menys ganes de jugar. Però no s’ha d’assumir que la pèrdua d’entusiasme és normal. Si el gos es torna menys actiu o massa tranquil, cal que ho revisi el veterinari.
Malalties més freqüents
Entre les afeccions més habituals dels gossos sèniors destaquen:
Artrosi i problemes articulars, que limiten la mobilitat i generen dolor.
Malalties dentals, que afecten les genives i les dents i té impacte en tot l’organisme.
Sobrepès, que agreuja l’artrosi i altres problemes de salut.
Problemes renals, que es detecten millor amb analítiques periòdiques.
Disfunció cognitiva, semblant a la demència de les persones. Els símptomes inclouen desorientació, canvis en el son, accidents a casa i menys interacció amb la família.
Aquesta última no és una conseqüència inevitable de l’envelliment. Qualsevol canvi d’aquest tipus mereix una consulta veterinària. Si el gos sembla adolorit, no cal esperar la revisió programada: un dolor crònic sovint passa desapercebut i es tracta millor quan es detecta aviat.
Alimentació adaptada
Les necessitats nutricionals canvien amb l’edat. La despesa energètica d’un gos sènior és, segons la literatura, entre un 10 i un 20% inferior a la d’un adult, de manera que la quantitat ha d’ajustar-se per evitar l’augment de pes. Encara que consumeixi menys energia, el gos necessita proteïnes de qualitat per mantenir la massa muscular: si la dieta és pobra en proteïna, el gos perd múscul i es debilita.
Per prevenir el restrenyiment, convé incloure més fibra a la dieta. La hidratació també és especialment important. Pots veure com calcular-la a l’article Hidratació canina: quanta aigua necessita el teu gos i com saber si en beu prou.
Alguns gossos es beneficien de suplements per a la mobilitat, com la glucosamina, el sulfat de condroitina o els omega-3, però sempre amb la indicació del veterinari. Un gos sènior sa no necessita la mateixa dieta que un que té problemes de salut, per això el millor és consultar el veterinari abans de triar un pinso específic.
El control del pes és clau en aquesta etapa. Si el gos ja té sobrepès, Obesitat en gossos: no és només estètica, és salut explica els riscos i els primers senyals.
Si vols entendre les diferències entre pinso, BARF i menjar natural cuinat, pots llegir Pinso, BARF o menjar natural cuinat: comparativa honesta dels tres tipus d’alimentació.
Exercici adaptat
El gos sènior continua necessitant exercici, però la intensitat s’ha d’adaptar. És important mantenir l’activitat física i estimular el gos tant físicament com mentalment, amb passejos regulars i joc.
Cal observar la fatiga. Si el gos es queda enrere, jadeja molt o es resisteix a continuar, cal acurtar el passeig. Els passejos curts i freqüents solen ser millors que un de llarg al dia. Per a gossos amb problemes articulars o cardíacs, la natació sol ser una opció excel·lent perquè redueix l’impacte sobre les articulacions, sempre amb el vistiplau del veterinari.
Visites veterinàries més freqüents
Les revisions veterinàries són l’eina més important. La FECAVA (Federació Europea d'Associacions Veterinàries d'Animals de Companyia) recomana una visita cada sis mesos per als gossos sèniors, en lloc de la revisió anual habitual.
Qualsevol signe que no s’espera amb l’envelliment normal ha de consultar-se com abans millor, especialment:
Pèrdua de pes sense motiu aparent.
Dificultat per orinar.
Tos.
Mal alè, sang a les genives o sarro a les dents, que no s’han de donar per normals.
La salut dental mereix una atenció especial. Es recomana raspallar les dents cada dia i revisar la boca amb el veterinari, perquè la malaltia dental afecta tot l’organisme. El control del pes també és fonamental: l’excés de pes agreuja problemes com l’artrosi.
Qualitat de vida i benestar emocional
Acompanyar un gos en la seva vellesa implica paciència, observació i afecte. El teu paper principal és detectar els canvis a temps. Si notes que camina més lent, menja menys, dorm més temps o té accidents a casa, consulta-ho amb el veterinari sense esperar la propera revisió.
A casa, pots fer petits canvis que marquen una gran diferència:
Un llit tou, lluny de corrents d’aire i humitat.
Evitar els esglaons i els salts, o posar-hi una rampa.
Superfícies antilliscants per evitar caigudes.
Mantenir la rutina i la companyia, perquè els gossos grans noten molt els canvis al seu entorn.
Adoptar el ritme de vida de la casa també ajuda: els passejos poden ser més curts, el joc més tranquil i els moments de descans més freqüents. I, sobretot, no castigar ni renyar el gos si envelleix o es mou pitjor: el seu comportament no és una provocació.
Un gos sènior no té per què perdre qualitat de vida. Amb revisions periòdiques, una alimentació adaptada, exercici ajustat a les seves capacitats i molta atenció als canvis, pot viure la seva última etapa amb comoditat i benestar.
Calcula el menú adaptat al teu gos. L’alimentació natural cuinada és especialment beneficiosa per als gossos sèniors per la seva digestibilitat, hidratació i qualitat proteica. Calcula el menú del teu gos.
Aquest article s'ha elaborat amb assistència d'eines d'intel·ligència artificial i ha estat revisat, verificat i editat per l'equip de FUD.
