En la majoria de casos és normal. El canvi de pèl estacional és un procés fisiològic previsible, i saber com funciona t'estalvia tant preocupacions innecessàries com passar per alt un problema real. Aquí t'expliquem què és normal, què no, com gestionar-ho a casa i quin paper hi té l'alimentació.
Per què els gossos canvien el pèl a la primavera i la tardor
El detonant principal no és la temperatura: és la llum. El nombre d'hores de llum diària regula la producció de melatonina, i aquesta hormona és la que marca el ritme del cicle del pèl. Quan els dies s'escurcen a la tardor, el gos substitueix el pelatge d'estiu per un subpèl més dens que l'aïllarà del fred. A la primavera fa el procés invers.
Cada pèl passa per quatre fases: creixement (anagen), transició (catagen), repòs (telogen) i caiguda (exogen). El que anomenem "muda" és simplement molts fol·licles entrant alhora en fase de caiguda.
Dos matisos que expliquen molts dubtes:
Els gossos de doble mantell (husky, pastor alemany, gos d'atura, bover de Berna, ...) fan mudes molt marcades, perquè el que cau en bloc és el subpèl llanós. Els gossos de capa simple perden pèl de manera més contínua i menys espectacular.
Els gossos urbans muden pitjor. Viure amb calefacció, aire condicionat i llum artificial fins a les onze de la nit desdibuixa el senyal lumínic. El resultat habitual és una caiguda moderada durant tot l'any en comptes de dos episodis intensos i curts. No és una patologia, però sí un motiu freqüent de consulta.
Quina és la quantitat normal i quan és preocupant
La pregunta útil no és quant pèl cau, sinó com queda la pell a sota.
Un canvi de pèl normal té aquest aspecte:
La caiguda és difusa: surt pèl de tot el cos, no de zones concretes
No queden clapes ni zones on es vegi la pell
La pell manté el color habitual, sense vermellor, crostes ni descamació
El gos no es rasca més del compte ni es llepa insistentment cap zona
Dura entre 3 i 6 setmanes i després remet
Senyals que no encaixen amb una muda i que justifiquen visita veterinària:
Clapes sense pèl, sobretot si són simètriques als dos flancs
Picor intensa, mossegades a les potes, llepades compulsives
Pell vermella, greixosa, amb crostes o mala olor
Punts negres com de sorra al pèl (excrements de puça)
Descamació al voltant dels ulls i les orelles, o úlceres que no tanquen
Pèl que surt en grapats deixant la pell a la vista
Apatia, augment de la set, canvis de pes o intolerància al fred acompanyant la caiguda
La regla pràctica: muda = molt pèl amb pell sana; problema = pèl que no torna a créixer o pell alterada.
Races amb muda més intensa
No totes les races muden igual, i saber-ho abans d'adoptar evita frustracions.
Muda molt intensa (doble mantell nòrdic o de treball): husky siberià, malamut d'Alaska, samoiede, chow chow, pastor alemany, bover de Berna, gos d'atura català. En aquestes races el subpèl surt literalment en flocs, dues vegades l'any.
Muda abundant però més repartida: labrador, golden retriever, border collie, beagle. El pèl curt del labrador enganya: n'hi ha molt i s'enganxa a tot arreu.
Muda escassa o inexistent: caniche, bichó maltès, gos d'aigua espanyol, shih tzu, yorkshire. El seu pèl creix de manera contínua en comptes de caure, i per això necessiten esquilada periòdica. Que no mudin no vol dir menys manteniment; sovint en vol més.
Un avís important per a les races de doble mantell: no li rapis el pèl per alleugerir la muda ni per combatre la calor. El mantell doble també aïlla del sol i, un cop rapat, pot créixer irregular o no recuperar mai la textura original.
Eines i tècniques de raspallat
El raspallat és, de llarg, la mesura més eficaç. Retirar el pèl mort millora la ventilació de la pell, redueix nusos i evita que el gos se l'empassi mentre es llepa.
Tipus de pèl | Eina principal | Freqüència en muda |
|---|---|---|
Curt i ras (boxer, labrador, bulldog) | Guant de goma o raspall de pues curtes | 2-3 cops per setmana |
Doble mantell (husky, pastor alemany, gos d'atura) | Rasclet de subpèl + carda | Diari |
Llarg i sedós (golden, setter, bernese) | Pinta metàl·lica + carda | Diari o dia sí dia no |
Arrissat o llanós (caniche, bichó) | Carda + pinta; esquilada professional | Setmanal + perruqueria |
Tècnica bàsica:
Sempre a favor del pèl i per capes, aixecant el pelatge amb la mà lliure per arribar al subpèl
Sessions curtes i freqüents valen més que una sessió llarga cada quinze dies
Pressió suau. Les cardes mal utilitzades irriten la pell; si el gos s'aparta, alguna cosa fa mal
Els nusos ja fets es tallen, no s'estiren
Les eines de tall tipus deshedding van bé si s'usen amb mesura; en excés arrasen el subpèl sa
Sobre els banys: ni massa ni massa pocs. Un bany durant la muda ajuda a desprendre el pèl mort, però banyar el gos cada setmana elimina la capa lipídica que protegeix la pell i acaba generant sequedat i descamació. Com a orientació general, cada 4-8 setmanes és un rang raonable per a la majoria de gossos sans, sempre amb xampú específic per a gossos i assecant a fons el subpèl. Un subpèl humit és el punt de partida de moltes dermatitis.
El paper de la dieta: omega-3, omega-6 i biotina
Això és el que la majoria d'articles de raspallat es deixen: el pèl es fabrica amb el que el gos menja.
El pelatge està format gairebé en la seva totalitat per queratina, una proteïna. En èpoques de renovació activa, una part gens menyspreable de la proteïna diària que ingereix el gos es destina a pell i pèl. Si la proteïna de la dieta és escassa o de baixa digestibilitat, el cos prioritza òrgans i múscul, i el pèl és dels primers llocs on es nota.
Els nutrients que més pesen en la qualitat del pelatge:
Àcids grassos omega-3 (EPA i DHA). Presents sobretot al peix blau. Tenen un paper reconegut en el manteniment de la pell i contribueixen a la brillantor del pelatge.
Àcids grassos omega-6 (àcid linoleic). Essencials per a la barrera cutània. El que importa no és només la quantitat, sinó l'equilibri entre omega-3 i omega-6: les dietes molt desequilibrades cap a omega-6 no ajuden.
Zinc. Un dèficit de zinc dona dermatosi i pèl pobre, i algunes races nòrdiques hi són especialment sensibles.
Biotina (vitamina B7) i vitamines del grup B. Intervenen en la síntesi de queratina. El dèficit real és poc habitual en dietes completes i equilibrades, i val la pena dir-ho: suplementar biotina a un gos que ja en rep prou no li millorarà el pèl.
Aigua. Una pell ben hidratada es descama menys. El menjar cuinat i humit aporta aigua a cada àpat, cosa que ajuda especialment als gossos que beuen poc.
Una expectativa realista: el cicle del pèl és lent. Un canvi de dieta ben plantejat es comença a notar a partir de les 6-8 setmanes, no en quinze dies. Qui promet resultats visibles en una setmana no està parlant de biologia.
Quan la caiguda indica un problema
Si la pell no acompanya, deixa de ser una muda, i pot ser indicador d'un problema. Les causes més freqüents són:
Paràsits externs. Puces, àcars i sarna provoquen picor, caiguda localitzada i sobreinfeccions per gratat. És el primer motiu a descartar.
Al·lèrgies i dermatitis atòpica. Sovint s'expressen com a caiguda a potes, ventre i orelles, amb picor com a símptoma dominant. Pot ser ambiental o alimentària.
Hipotiroïdisme. Caiguda simètrica, pèl sec i sense brillantor, augment de pes i intolerància al fred. Típic de gossos de mitjana edat.
Hiperadrenocorticisme (Cushing). Alopècia troncal, pell fina, panxa distesa i molta set.
Leishmaniosi. A bona part de la península ibèrica és endèmica. Cursa amb descamació, alopècia periocular, ungles llargues i pèrdua de pes. Qualsevol combinació d'aquests signes és motiu de consulta immediata.
Estrès i canvis fisiològics. Una mudança, un post-part, una cirurgia o una hospitalització poden desencadenar una caiguda difusa setmanes després de l'episodi. Sol resoldre's sola.
Dieta inadequada. Dèficit proteic, greixos de mala qualitat o desequilibris de micronutrients es tradueixen en pèl apagat, trencadís i de creixement lent.
Davant el dubte, el criteri és senzill: si hi ha picor, pell alterada o el pèl no torna, és veterinari, no raspall.
Calcula el menú del teu gos
Una dieta rica en àcids grassos i proteïnes de qualitat fa una diferència visible al pèl del teu gos. El menjar natural cuinat de FUD es formula amb ingredients d'origen conegut i es calcula sobre el pes ideal, l'edat i el nivell d'activitat de cada gos. Si busques una aportació alta d'omega-3, FUD Salmó és la recepta de referència, i pots veure la composició de totes les receptes FUD abans de decidir.
Aquest article s'ha elaborat amb assistència d'eines d'intel·ligència artificial i ha estat revisat, verificat i editat per l'equip de FUD.
