L'estiu multiplica les sortides al camp, les excursions i els dies de platja amb el gos. També multiplica el contacte amb abelles, vespes, mosquits, aranyes i meduses. La majoria de picades es queden en un ensurt i una molèstia passatgera, però algunes poden desencadenar una reacció al·lèrgica greu en qüestió de minuts. Saber distingir una cosa de l'altra —i actuar bé els primers segons— marca la diferència.
Les picades més habituals a l'estiu
Els gossos exploren amb el musell i les potes, i sovint intenten caçar allò que vola o es mou. Això explica que la majoria de picades es concentrin en zones molt sensibles: cara, morro, llavis, llengua, gola i coixinets. Una picada a l'interior de la boca o a la gola és més preocupant que una a la pota, perquè la inflamació pot arribar a dificultar la respiració.
Els agents més comuns durant els mesos de calor són les abelles i vespes, els mosquits i tàvecs, alguna aranya al camp i, a la costa, les meduses. Cadascun requereix una actuació lleugerament diferent.
Abelles i vespes: símptomes i actuació
És la picada d'estiu més freqüent, sobretot en gossos joves que intenten caçar l'insecte al vol.
Com es reconeix: dolor sobtat, un bony o inflor localitzada, envermelliment i el gos que llepa o es grata insistentment la zona. Si la picada ha estat a la cara, veuràs inflor al voltant dels ulls o del morro.
Què has de fer:
Localitza el fibló. L'abella deixa el fibló clavat amb el sac de verí; la vespa, no (i pot picar diverses vegades).
No treguis mai el fibló amb pinces. En pressionar el sac de verí n'alliberes més. Rasca'l cap a fora amb l'ungla, una targeta rígida o el cantell d'un ganivet sense tall.
Aplica fred embolicat amb un drap sobre la zona per reduir la inflor i el dolor. Mai gel directe sobre la pell.
Vigila el gos durant les hores següents. La majoria de picades milloren soles, però una minoria evoluciona cap a una reacció al·lèrgica (en parlem més avall).
Important: no administris cap medicament ni antihistamínic pel teu compte. Les dosis segures depenen del pes i de l'estat del gos, i alguns fàrmacs d'ús humà són tòxics per a ells. Si creus que cal medicació, truca al veterinari abans.
Mosquits, mosques i tàvecs
Les picades de mosquit solen ser lleus: un bonyet, picor i poca cosa més. El problema del mosquit no és tant la picada com el que pot transmetre. A bona part del litoral mediterrani, el mosquit és el vector de la leishmaniosi, una malaltia greu i crònica. La prevenció (repel·lents adequats i, si escau, vacuna) l'has de parlar amb el teu veterinari.
Els tàvecs fan una picada més dolorosa, amb un bony vermell que molesta uns dies. I les mosques poden mossegar les puntes de les orelles dels gossos que passen molta estona a fora, deixant crostes que s'infecten amb facilitat. Neteja la zona amb sèrum fisiològic i vigila que no s'infecti.
Aranyes
A la península la immensa majoria d'aranyes són inofensives. Les picades solen passar desapercebudes i es resolen soles. Els casos rellevants són molt poc freqüents i venen d'espècies concretes com la viuda negra o la reclusa, presents en zones seques i càlides.
Davant d'una picada d'aranya amb dolor intens, inflor que creix, tremolors, rigidesa muscular o malestar general, vés al veterinari sense esperar. Si pots, fes una foto de l'aranya: ajuda a identificar-la.
Meduses (a la platja)
Cada vegada compartim més la platja amb el gos, i el contacte amb meduses —vives o encara a l'arena— és més habitual del que sembla. Els tentacles conserven la capacitat urticant fins i tot quan la medusa és morta.
Com es reconeix: el gos surt de l'aigua nerviós, es llepa o es grata la zona, i apareix envermelliment o marques en forma de fuetada, sovint al morro, la panxa o les potes.
Què has de fer:
Treu el gos de l'aigua amb calma i evita que es llepi la zona.
Esbandeix amb aigua de mar, mai amb aigua dolça. L'aigua dolça fa que les cèl·lules urticants que queden a la pell alliberin més verí.
Retira els tentacles amb pinces, guants o el cantell d'una targeta. Mai amb la mà nua.
No fregues la zona amb tovallola ni sorra: empitjora la lesió.
Aplica fred embolicat amb un drap, sense contacte directe amb la pell.
No apliquis vinagre. És un remei molt estès, però per a les espècies habituals de la costa mediterrània no està recomanat i en algunes pot empitjorar el dolor.
Si el gos mostra malestar general, vòmits o dificultat per respirar després d'una picada de medusa, vés al veterinari.
Reaccions al·lèrgiques greus i quan anar al veterinari d'urgència
La majoria de picades són molèsties menors. La minoria perillosa és la reacció al·lèrgica —que pot desembocar en un xoc anafilàctic— i pot aparèixer en pocs minuts. Aquí el temps compta.
Vés al veterinari d'urgència immediatament si veus:
Inflor de la cara, el morro o el coll que creix ràpidament.
Dificultat per respirar, respiració sorollosa o panteix intens.
Vòmits o diarrea sobtats després de la picada.
Urticària o bonys per tot el cos.
Debilitat, marejos o col·lapse, genives pàl·lides.
Salivació excessiva o picada a l'interior de la boca o la gola.
Davant de qualsevol d'aquests signes no esperis a veure com evoluciona: truca al teu veterinari o al centre d'urgències de camí. Una picada a la boca o a la gola és sempre motiu de consulta, encara que el gos sembli tranquil, perquè la inflor pot progressar.
Prevenció
No pots evitar tots els contactes, però sí reduir-ne molts:
Repel·lents específics per a gossos. Fes servir només productes formulats i validats per al gos. Molts repel·lents i insecticides d'ús humà (com els que porten DEET) poden ser tòxics per a ells. El teu veterinari et dirà quin és el més adequat segons la zona i l'època.
Vigila on ensuma i mossega. A les zones amb flors i arbustos en flor és on hi ha més abelles i vespes.
A la platja, informa't abans. Consulta els avisos de meduses i vigila els tentacles a l'arena. Si hi ha proliferació, millor no deixar que el gos entri a l'aigua.
Revisa el gos després de cada sortida, sobretot cara, orelles, panxa i coixinets.
Tingues el contacte del veterinari a mà durant les vacances, i localitza el centre d'urgències més proper si ets fora.
Prepara una petita farmaciola d'estiu per al gos. Si passeu el dia fora —camp, muntanya o platja—, portar un kit bàsic et permet actuar al moment sense perdre minuts:
Pinces (per retirar tentacles de medusa, mai el fibló d'abella).
Una targeta rígida per rascar el fibló.
Sèrum fisiològic per netejar i esbandir.
Gases i guants.
Unes tisores millor de punta rodona, venes i esparadrap, per si hi ha alguna ferida o cal subjectar una gasa.
Una bossa de fred instantani i un drap per embolicar-la.
El telèfon del teu veterinari i del centre d'urgències més proper.
Si el teu gos ja ha reaccionat abans a picades o sospites que és propens a les al·lèrgies, t'interessa llegir Al·lèrgies primaverals al teu gos, on expliquem com identificar-les i gestionar-les —i on l'alimentació sí que hi juga un paper. I si aquest estiu teniu platja al pla, fes una ullada a Platges dog-friendly per anar-hi ben preparats.
